martes, 3 de septiembre de 2019

DESPRÉS DELS TRAGINS ENVELLESC

Imagen Pinterest





DESPRÉS DELS TRAGINS ENVELLESC




Després dels tragins i envellir em resta el remot somni de les exsudacions del dia: la meua boca seca llepa el vent de la nit i totes aquelles absències en el fang blanc de la lluna un rellotge de silenci mossega els cantons enmig de tants noms sense alfabet en el tinter des d’aquell murmuri de reble de les estribacions un boç boreal entumeix la rosa dels ports: ara em toca inventariar la boira i el moll frenètic de les resurreccions (al final la meua boca és una campana de terra darrere d’un ferètre.) 
.
Poema d’ANDRÉ CRUCHAGA traduït en català per PERE BESSÓ





DESPUÉS DE LOS TRAJINES ENVEJEZCO




Después de los trajines y envejecer me queda el remoto sueño de las exudaciones del día: mi boca seca lame el viento de la noche y todas aquellas ausencias en el barro blanco de la luna un reloj de silencio muerde las esquinas en medio de tantos nombres sin alfabeto en el tintero desde aquel murmullo de cascajo de las estribaciones un bozal boreal entumece la rosa de los puertos: ahora me toca inventariar la niebla y el muelle frenético de las resurrecciones (al final mi boca es una campana de tierra en pos de un féretro.)
.
Del libro: Metáfora del desequilibrio”, 2019
©André Cruchaga

No hay comentarios: