lunes, 5 de agosto de 2019

APRENENT MUT

Imagen FB de Pere Bessó





APRENENT MUT




Hui empoue la meua fe: ferit vaig sobre aquest país que transite tots els dies La meua infantesa? La meua infantesa mai no la tinguí En el llibre Mantellina adeprenguí totes les paraules i els seus confusos camins Era només una massa de muntanya col·lectiva Res no sé fer amb elles quan em deixen només els vestigis després de passar la pluja o el foc tot just després de les dents devastades no res de l’ocell en les branques no res de la llum que vol rememorar una barraca no res de la mare que calla quan ofereix el seu pit i ací mitiga els camins punyents del món.

.
Poema d’ANDRÉ CRUCHAGA traduït en català per PERE BESSÓ




MUDO APRENDIZ




Hoy empozo mi fe: herido voy sobre este país que transito todos los días ¿Mi infancia? Mi infancia nunca la tuve En el libro Mantilla aprendí todas las palabras y sus confusos caminos Era sólo una masa de montaña colectiva Nada sé hacer con ellas cuando me dejan sólo los vestigios después de pasar la lluvia o el fuego nada después de los dientes devastados nada del pájaro en las ramas nada de la luz que quiere rememorar una choza nada de la madre que calla cuando ofrece su pecho y ahí mitiga los caminos lacerantes del mundo.
.
Del libro: Metáfora del desequilibrio”, 2019
©André Cruchaga

No hay comentarios: