domingo, 10 de febrero de 2019

OCS DEL CONJUR

Imagen FB de Pere Bessó





OCS DEL CONJUR




A la frontera de la memòria, la retrospecció dels jocs
trasbalsats pel conjur de la vida.
Sempre hi ha dies que agonitzen de bades, dies innombrables,
dies rebolcats per la pols dels somnis,
dies subterranis i de simples especulacions, dies solitaris,
sense menja, excepte l'insomni perllongat i l'ambigüitat
d'uns xiquets jugant al carrer.
Tot em sembla sinuosament rar, esgarrifós en els seus gestos.
A comptes del riure miserable, la queixalada de la fatiga
i la seua hipnosi de paper.
-Finalment, no sé si per estar en pau he de posar l'altra galta.
O reafirmar-me en els rituals de l'estupidesa.

Poema d’ANDRÉ CRUCHAGA traduït en català per PERE BESSÓ




JUEGOS DEL CONJURO




En la frontera de la memoria, la retrospección de los juegos
transidos por el conjuro de la vida.
Siempre hay días que agonizan inútilmente, días innumerables,
días revolcados por el polvo de los sueños,
días subterráneos y de meras especulaciones, días solitarios,
sin comida, salvo el insomnio prolongado y la ambigüedad
de unos niños jugando en la calle.
Todo me parece sinuosamente raro, espeluznante en sus gestos.
A cuentas de la risa miserable, la dentellada de la fatiga
y su hipnosis de papel.
—Al final, no sé si para estar en paz debo poner la otra mejilla.
O reafirmarme en los rituales de la estupidez.
.
Del libro “Vallejo dream”, 2019
©André Cruchaga

No hay comentarios: