sábado, 11 de agosto de 2018

DAVALLADA DE LA MEMÒRIA

Imagen FB de Pere bessó





DAVALLADA DE LA MEMÒRIA




Tan muerta parecías un personaje mítico.
Carlos Edmundo de Ory




Ja quan ningú no recordarà les tombes hi tornaré: vós en la desproporció de les meues angúnies deixaràs també els records per a oblidar-me.

Mentre siga infatigable l’imminent, la fugida serà sempre aquesta petita esquerda en l’alé.

Quin port, silenci, carrer, o ciutat ens aixopluga? Potser, ara, hem de continuar caminant enmig de la ignorància i les multituds cegues.

Després de les ferramentes he advertit les nafres i, també, els morosos laments de la nit. (Ebri de gavines i martells he vist l’onatge que es trenca en les entranyes. Crida al meu pit la brasa de la teua rosa verge.)

Poema d’ANDRÉ CRUCHAGA traduït en català per PERE BESSÓ




DESCENSO DE LA MEMORIA




Tan muerta parecías un personaje mítico.
Carlos Edmundo de Ory




Ya cuando nadie se acuerde de las tumbas volveré a ellas: vos en la desproporción de mis angustias dejarás igualmente los recuerdos para olvidarme.

Mientras sea infatigable lo inminente, la huida será siempre esa pequeña grieta en el aliento.

¿Qué puerto, silencio, calle, o ciudad nos cobija? Tal vez, ahora, necesitamos seguir caminando en medio de la ignorancia y las multitudes ciegas.

Después de los herrajes he advertido las llagas y, también, los morosos lamentos de la noche. (Ebrio de gaviotas y martillos he visto el oleaje que se rompe en las entrañas. Grita en mi pecho la brasa de tu rosa virgen.)

De “Poemas del descreimiento”, 2018
©André Cruchaga

No hay comentarios: