domingo, 10 de junio de 2018

MAGNETISME DE L’EBRIESA

Imagen FB de Pere Bessó





MAGNETISME DE L’EBRIESA




En el rierol negre del foc cau la braga ombrívola de la set i els metalls reconciliats de la dansa. 

Cremen les postals del planisferi i els seus llavis apressats de sembra, la mateixa rosa de llet a la muralla dels líquids. (En els excessos fascinats del rierol, la llum escorxa les ombres alades.)

Inundat d’alé, embastesc els pelatges de les ombres, mentre transcorre el crit dels velers.

El felí de l’ebriesa mossega la molsa humida del deliri.

Així arribem a la crema, en caminar damunt de les aigües.

Poema d’ANDRÉ CRUCHAGA traduït en català per PERE BESSÓ






MAGNETISMO DE LA EMBRIAGUEZ




En el arroyo negro del fuego caen las bragas sombrías de la sed y los metales reconciliados de la danza. 

Arden las postales del planisferio y sus labios apresurados de siembra, la misma rosa de leche en la muralla de los líquidos. (En los excesos fascinados del arroyo, la luz desuella las sombras aladas.)

Inundado de aliento, hilvano los pelajes de las sombras, mientras transcurre el grito de los veleros.

El felino de la embriaguez muerde el musgo húmedo del delirio.

Así llegamos a la quema, caminando sobre las aguas.

De “Poemas del descreimiento”, 2018.
© André Cruchaga

No hay comentarios: