martes, 16 de julio de 2013

ONADES

Imagen cogida de la red




ONADES




Tornà fugaç l’alé de les onades coure el film del quotidià.
(Cada litoral desborda els quaderns fins al punt de fer-los estranyes
pol·lucions de cendra. Sempre hi ha acordions de rovell en la ferida.)
Als ulls nien ocells fúnebres.
Fica la mort les campanes de la destral rovellada,
l’aïllat i l’inaudit dels litorals en la nit trencadissa del pètal,
el somni suspés en els peixos sobtats de la pedra
que emergeix com per a tocar la carn insòlita dels fantasmes
del destemps.
Tot excedeix la marxa de les formigues en el descens d’una harmònica;
creixen els filferros de l’ofec amb la incoherència desfonada
de les ninetes, (perd el sentit en la pupil·la agra de la molsa.)
En acabant em busque entre la carronya resolut de vols: ja en ruïnes,
les estelles de les aigües, nu de paraules, la nit
òssia cega d’argila.

“Onades” [‘Oleaje’] d’André Cruchaga traduït al català per Pere Bessó





OLEAJE



Volvió fugaz el aliento del oleaje cobre el filme de lo cotidiano.
(Cada litoral desborda los cuadernos hasta el punto de hacerlos extrañas poluciones 
de ceniza. Siempre hay acordeones de herrumbre en la herida.)
En los ojos anidan pájaros fúnebres.
Hinca la muerte las campanas del hacha enmohecida,
lo íngrimo y lo inaudito de los litorales en la noche quebradiza del pétalo,
el sueño suspendido en los peces súbitos de la piedra
que emerge como para tocar la carne insólita de los fantasmas
del destiempo.
Todo excede al andar de las hormigas en el descenso de una armónica;
crecen las alambradas del ahogo junto a la incoherencia desfondada
de las pupilas, (pierdo el sentido en la pupila agria del musgo.)
Después me busco entre la carroña resuelto de vuelos: ya en ruinas,
las astillas de las aguas, desnudo de palabras, la noche
ósea ciega de arcilla.

Barataria, 14.VII.2013

No hay comentarios: