martes, 20 de mayo de 2014

OBERTURA

Imagen cogida del FB de Pere Bessó




OBERTURA



En algun lloc de la porta, el silenci vil de la gespa i el gerani 
d’antany, inenarrable quan el paisatge és estrany i posseït.
(Porte calendaris encallats en la sospita d’algun port; de sobte,
només l’obertura sense reemplaçament de la gàbia. Només la bulla dels carrers.)
—Ja em diràs si és possible evadir els forats de l’alé, el crit de l’ombra,
Els darrers paradisos de la saliva.
Alguna abertura hi haurà per a seduir la rosada: hi ha fam i set en el meu cadàver
prostituït, ¿recordes els estranys fiblons del fatu?
En la forma abnegada de les titelles no encaixa la nostra demència,
Si de cas les clavegueres del pànic, algun ultratge contra les begonies i els clavells.
Tu senzillament busques —en la pissarra de la salmorra—, netejar
la consciència, tancar les clivelles del fum dels cendrers…

“Oberura” [‘Abertura’] d’ANDRÉ CRUCHAGA traduït al català per PERE BESSÓ 




ABERTURA




En algún lugar de la puerta, el silencio rastrero del césped y el geranio 
de antaño, inenarrable cuando el paisaje es extraño y poseso.
(Llevo calendarios atascados en la sospecha de algún puerto; de pronto,
solo la abertura sin reemplazo de la jaula. Solo la juerga de las calles.)

—Ya me dirás si es posible evadir los agujeros del aliento, el grito de la sombra,
los postreros paraísos de la saliva.
Alguna abertura habrá para seducir al rocío: hay hambre y sed en mi cadáver
prostituido, ¿recuerdas los extraños aguijones de lo fatuo?
En la abnegada forma de las marionetas, no cabe nuestra demencia,
si acaso las cloacas del pánico, algún ultraje contra las begonias y los claveles.
Vos, simplemente buscás —en la pizarra de la salmuera—, limpiar
la conciencia, cerrar las grietas del humo de los ceniceros…

Barataria, 17.V.2014

lunes, 19 de mayo de 2014

RAJOLES

Imagen cogida de la red




RAJOLES




Recull les rajoles madures de la boirina, l’eco plural de l’oasi
i totes les nits plegades en els meus ulls. (A voltes ens oblidem de les gavines
i reclamem a l’angoixa per la vigília dissolta en les nostres mans.)

Hi ha tant a dir després de tot: com el pamflet del temps
i el seu afany enrarit. Tot el que ens és inassolible.
En el mercat, els utilitarismes i els ressorts dels guanys, (jo imprecís
i mimètic)
enmig de les engrunes de l’oferta i la demanda.
Necessite un altre nom com ara un llargmetratge de buits….

"Rajoles" ['Baldosas'] d'ANDRÉ CRUCHAGA traduït al català per PERE BESSÓ




BALDOSAS




Recojo las baldosas maduras de la neblina, el eco plural del oasis
y todas las noches juntas en mis ojos. (A veces nos olvidamos de las gaviotas
y le reclamamos a la angustia por la vigilia disuelta en nuestras manos.)

Hay tanto que decir, después de todo: como el panfleto del tiempo
y su enrarecido afán. Todo lo que nos es inasible.
En el mercado, los utilitarismos y los resortes de las ganancias, (yo impreciso
y mimético)
entre las migajas de la oferta y la demanda.
Necesito otro nombre como un largometraje de vacíos….

Barataria, 03.IV.2014

domingo, 18 de mayo de 2014

MENTRE CAMINE

Imagen cogida del FB de Pere Bessó




MENTRE CAMINE




Oblide el cadàver de la nit i les seues meretrius. Oblide les sirenes
i els ocells atroços que mosseguen els ulls.
Mentre camine, renillen els fèretres sota la deshora de les advocacions
convalescents dels hospitals. (En algun lloc, tu, impassible darrere
de l’arbre immens dels artificis.)

En alguna tarima les masturbacions excedeixen el normal o esdevenen
espectrals davant de l’espill. (En tot cas m’he llevat el nom 
per a caminar damunt de les fumaroles de la pols.)
Al fons de la porta de la immolació la carpa o el suïcidi…

“Mentre camine” [‘Mientras camino’] d’ANDRÉ CRUCHAGA traduït al català per PERE BESSÓ




MIENTRAS CAMINO




Olvido el cadáver de la noche y sus meretrices. Olvido las sirenas
y los atroces pájaros que muerden los ojos.
Mientras camino, relinchan los féretros bajo la deshora de las advocaciones
convalecientes de los hospitales. (En algún lugar, vos, impasible detrás
del árbol inmenso de los artificios.)
En alguna tarima las masturbaciones exceden a lo normal o resultan
espectrales frente al espejo. (En todo caso me he quitado el nombre 
para caminar sobre las fumarolas del polvo.)
Al fondo de la puerta de la inmolación la carpa o el suicidio…

Barataria, 14.V.2014

sábado, 17 de mayo de 2014

ASFALT

Imagen cogida del FB de Pere Bessó




ASFALT




A Romulus Iulian Olariu.




A la vorera dels albellons, l’acordió negre del teló del temps.
Sempre tire a faltar les meues sabates velles en aquest resplendor
quasi inexpressiu: ulls i peus, aleshores, difícils ocells en aquest cos
fix, sense ventricles.
Dilatada la pròpia ombra en el miratge, el bosc desfet,
El buit ardent dels presagis. (Més enllà d’aquesta via fosca, ens queda
encarnada en l’ull, l’absència i els serveis.)
“Asfalt” d’ANDRÉ CRUCHAGA traduït al català per PERE BESSÓ





ASFALTO



A Romulus Iulian Olariu.



Al borde de las alcantarillas, el acordeón negro del telón del tiempo.
Siempre echo de menos mis zapatos viejos en este resplandor
casi inexpresivo: ojos y pies, entonces, difíciles pájaros en este cuerpo
fijo, sin ventrículos.
Dilatada la propia sombra en el espejismo, el bosque deshecho,
el vacío ardiente de los presagios. (Más allá de esta vía oscura, nos queda
encarnada en el ojo, la ausencia y los lavabos.)