jueves, 17 de octubre de 2013

FAM

Sin título




FAM



Tinc fam de temps i rosada; fam de mar i instint.
(De vol íntim sobre la infinitud de les florescències. Em cansaren
ja les paraules doctorals, el sufocament de la negació i les tisores, els desajustaments
de la respiració, el glop amarg del miratge, les estadístiques
de l’oferta i la demanda…)

Vull llevar el vòmit del pedestal de les estàtues; em fan mal
els cèntims de la microeconomia, els seudo racionalismes en proclames:
en l’escena gargallege per a distanciar-me de les bagatel•les,
la infància no té per què enfosquir als mítings.
—Hi ha una veritat més que caboteja: la compra venda de les pors
i l’agra hospitalitat de l’arna.
Tinc fam d’obrir les meues pròpies cremades: fam de respirar
sense destruccions en el coixí, gana de tu per a alçar el sostre,
la floració de l’espiga, malgrat que ja ens tenen avantge les navalles.
Tinc gana d’aferrarme a la tija del teu melic
i guarir la gangrena dels braços…


“Fam” [‘Hambre’]d’ANDRÉ CRUCHAGA traduït al català per PERE BESSÓ“Fam”



HAMBRE



Tengo hambre de tiempo y rocío; hambre de mar e instinto.
(De íntimo vuelo sobre la infinitud de las florescencias. Me cansaron
ya las palabras doctorales, el sofoco de la negación y las tijeras, los desajustes
de la respiración, el trago tetelque del espejismo, las estadísticas
de la oferta y la demanda…)

Quiero quitar el vómito del pedestal de las estatuas; me duelen
los centavos de la microeconomía, los seudo racionalismos en proclamas:
en la escena hago gárgaras para distanciarme de los bagatelas,
la infancia no tiene por qué anochecer en los mitines.
—Hay una verdad más que cabecea: la compra venta de los miedos
y la agria hospitalidad de la polilla.
Tengo hambre de abrir mis propias quemaduras: hambre de respirar
sin destrucciones en la almohada, hambre de vos para levantar el techo,
la floración de la espiga, pese a que ya nos llevan ventaja las navajas.
Tengo hambre de aferrarme al tallo de tu ombligo
y curar la gangrena de los brazos…

Barataria, 15.X.2013


lunes, 7 de octubre de 2013

GOTES

Imagen de André Cruchaga



GOTES




Cau de nou la gota de la fulla damunt de la pell que floreix: arriba fins 
a la llinda de la corol·la, l’ull sorollosament bressolat quasi a la punta del bastiment.
Com l’aire passat pel buit de la llum,
com el vent que bat al portal de les palpebres,
aquesta set de la gola dels balcons. Bateguen les peces del mobiliari
(reminiscència de guitarra de foc, fotografia en tots quatre cantons
de l’eco.)
Vaig a l’atzar. –em dic.
La mateixa vena despartida de la cambra que s’assembla a la tempesta.
El misteri s’imposa a despit de les ganes de son: en el terbolí de trenc d’alba,
el cos amb un afegitó de tinta.
(Totes les caigudes de gotes són pura arquitectura, sospir vingut
de la respiració, quasibé anàfora.)





GOTAS




Vuelve la gota de la hoja sobre  la piel que se alza: asciende hasta
el costado de los abanicos, delgado ojo a quemarropa de los andamios.
Como el aire en las agujas de la luz,
como el viento en el portal de los párpados,
esta sed sobre el mantel de los balcones. Pulsan desnudas las mueblerías,
(reminiscencia de guitarra de fuego, fotografía en los cuatro costados
del eco.) Voy a tientas, —me digo.
Siempre la vena rota de la habitación semejante a la tormenta.
Avanza el misterio en detrimento del bostezo: en la marejada del alba,
el cuerpo con redoble de tinta.
(Todas las horcajadas de las gotas son arquitectura, jadeo desclavado
de la respiración, al punto de la anáfora.)

Barataria, 05.X.2013

miércoles, 2 de octubre de 2013

HIVERN

Imagen cogida de la red




HIVERN




—Un grapat d’ocells llepa la darrera ranera de les banderes del cel.
En quin armari de paret em guarde les paraules de pària?
Quines paraules em deslliuren del jou, del parany, dels anells
d’oli del forat?
(Dubte si excomunicar o no la hipnosi de la gravitació, aquesta filada
esperança d’allò cristià, els diferents rostres emboçats del subconscient.)

Mai no ha estat fàcil tindre ulls per a tant món…

“Hivern” [‘Invierno’] d’ANDRÉ CRUCHAGA traduït al català per PERE BESSÓ






INVIERNO





—Un puñado de pájaros lame el último estertor de las banderas del cielo.
¿En qué alacena guardo mis palabras de paria?
¿Qué palabras me desatan del yugo, de la trampa, de los anillos
de aceite del agujero?
(Debato entre excomulgar o no la hipnosis de la gravitación, esta hilada
esperanza de lo cristiano, los diversos rostros embozados del subconsciente.)

Nunca ha sido fácil tener ojos para tanto mundo…

Barataria, 01.X.2013

lunes, 30 de septiembre de 2013

BRESCA

Imagen cogida de la red



BRESCA




Puc fer tantes analogies a l’hora de la dansa de les abelles.
Puc obrir el teló del ruc omnipresent, 
Descubrir el bombat dels sagraments, i el genet alat damunt de la mel.
Els dies pregons, l’arrel somnàmbula del pols: després, els aspres
buits que deixa la congesta.
Cap a on van, al capdavall, les ales i les parpelles?
Cap a on el brunzir dens, la desfilada, l’atac, la resistència?
—Cada cèntim de la bresca s’enredra en els dits: cada gota afegeix crits.
Jo, semblant a l’eixam, habite al cau dels somnis.
Mai no he fet servir contrasenyes per a trotar davall del violí de les entranyes.
(Però hem de jugar a l’endevinalla per a descobrir l’alba. Així pengen
els rellotges del pèndol.)


“Bresca” [‘Panal’] d’ANDRÉ CRUCHAGA traduït del romanés al català per PERE BESSÓ





PANAL



Puedo hacer tantas analogías a la hora de la danza de las abejas.
Puedo abrir el telón de la colmena omnipresente, 
descubrir la comba de los sacramentos, y el jinete alado sobre la miel.
En los días profundos, la raíz sonámbula del pulso: después, los ásperos
vacíos que deja el ventisquero.
¿Hacia dónde van, después de todo, las alas y los párpados?
¿Hacia dónde el zumbido denso, el desfile, el ataque, la resistencia?
—Cada centavo del panal se enreda en los dedos: cada gota suma gritos.
Yo, como enjambre habito en la madriguera de los sueños.
Nunca usé contraseñas para trotar debajo del violín de las entrañas.
(Pero hay que jugar al acertijo para descubrir el alba. Así cuelgan
los relojes del péndulo.)
Barataria, 30.IX.2013