lunes, 20 de septiembre de 2021

JOCS DE LA INFÀMIA │ JUEGOS DE LA INFAMIA

 

Imagen Pinterest



JOCS DE LA INFÀMIA

 

 

Davant de la brutícia de les voravies i les notícies d’última hora,

toca afrontar la veritat de front: desesperen els jocs

de la infàmia i el regne de la sang amb escates, gola,

ossos, cerimònies d’espills que celebren la ignorància.

A la taula només arriben les engrunes i la mentida de sobretaula.

Tremolen els jardins i els aquaris: ací hi ha ombres pertot

i fa pudor a mort i a èxodes massius.

El plor no és cosa que allibere la por, sinó una boira

sufocant, una nit que ens despulla al desterrament.

Quan s’acresca la foguera, será sobre la feixuguesa i la ruïna.

En totes les nits que ens apleguen, els camins de la nàusea

faran la seua: la pols agorera des del fons d’una cripta.

No sé en quina columna trencada cremarà el gos els seus lladrucs,

ni quins homes erigiran de la pesta unes altres efígies.

.

. Poema d’ANDRÉ CRUCHAGA traduït al català per PERE BESSÓ

.

 

JUEGOS DE LA INFAMIA

 

 

Ante la mugre de las aceras y las noticias de última hora,

es preciso afrontar la verdad de frente: desesperan los juegos

de la infamia y el reino de la sangre con escamas, fauces,

huesos, ceremonias de espejos que celebran la ignorancia.

A la mesa solo llegan las migajas y la mentira de sobremesa.

Tiemblan los jardines y los acuarios: aquí hay sombras por doquier

y apesta a muerte y a éxodos masivos.

El llanto no es algo que libere el miedo, sino una niebla

que sofoca, una noche que nos desnuda en el destierro.

Cuando se acreciente la hoguera, será sobre la torpeza y la ruina.

En todas las noches que nos vienen, los caminos de la náusea

harán lo suyo: el polvo agorero desde el fondo de una cripta.

No sé en qué columna rota quemará el perro sus ladridos,

ni qué hombres erigirán de la peste otras efigies.

.

De ‘Camino disperso’, 2021

©André Cruchaga


No hay comentarios: