domingo, 22 de noviembre de 2020

FONÈTICA DE L’OMBRA│ FONÉTICA DE LA SOMBRA

 

Imagen Pinterest



FONÈTICA DE L’OMBRA

 

 

Al so de les parets mudes i esgotades, dolga la fonètica

de les ombres: l’intangible de la gola es trenca

en l’absolut d’una cadira buida,

en aquesta permanència en la fuga del desembastament d’un trau adust.

Cada vendaval suposa un punt en la tempesta,

Una flassada petrificada en la pols, una butxaca d’aliacrans,

la blanca negritud que perfora les múltiples finestres del pit.

Damunt del teulat els ossos ebris de les ulleres: els trens

ancorats del vinagre i els espills,

—en fi, tots aquests llocs esquerdats, invisibles, a punt

d’apagar el cresol en el seu destí de sutge ofegat.

.

Poema d’ANDRÉ CRUCHAGA traduït en català per PERE BESSÓ

 

 

 

FONÉTICA DE LA SOMBRA

 

 

En el sonido de las paredes mudas y agotadas, duela la fonética

de las sombras: lo intangible de la garganta se rompe

en el absoluto de una silla vacía,

en este permanecer en la fuga del deshilván de un ojal adusto.

Cada vendaval supone un punto en la tormenta,

una cobija petrificada en el polvo, un bolsillo de alacranes,

la blanca negritud que perfora las múltiples ventanas del pecho.

Sobre el tejado los huesos ebrios de las ojeras: los trenes

anclados del vinagre y los espejos,

—en fin, todos esos lugares agrietados, invisibles. a punto

de apagar el candil en su destino de ahogado hollín.

.

Del libro: “Invención de la espera”, 2020

©André Cruchaga


No hay comentarios: