VESTIGI│ VESTIGIO

Imagen FB de Pere Bessó

VESTIGI

Gazing through the gloom like one
Whose life and hopes are also done…
Elizabeth Siddal

Davall del relleu de la llengua, la saliva desentona amb els seus brots d’arna. En un cos decadent, l’únic cert és la brasa de l’enuig, o la intempèrie dels ídols en un taüt. (Cada dia s’afirma en la sintaxi d’un món que marxa cap a l’abisme d’una infinita solitud de braços allargats i grisos com l’aigua vessada de les ombres.)

.
Poema d’ANDRÉ CRUCHAGA traduït en català per PERE BESSÓ

VESTIGIO

Gazing through the gloom like one
Whose life and hopes are also done…
Elizabeth Siddal

Bajo el relieve de la lengua, la saliva desentona con sus brotes de polilla. En un cuerpo decadente, lo único cierto es la brasa del fastidio, o la intemperie de los ídolos en un ataúd. (Cada día se afirma en la sintaxis de un mundo que va hacia el abismo de una infinita soledad de alargados brazos y grises como el agua derramada de las sombras.)

.
Del libro: Firmamento antiguo, 2020.

©André Cruchaga