PAISATGE D’URGÈNCIES │ PAISAJE DE URGENCIAS

Imagen FB de Pere Bessó

PAISATGE D’URGÈNCIES

Entre la pedra àrida d’intempèrie, escolte la música de l’aigua i m’enfonse en aquest camí abrasador. Un ventall de records humits em crema a les temples, un àpex de son s’aploma en l’efímer: supose que ja m’he fet indemne a aquest batec de sang ineludible. Lautréamont mossega aquesta gota de sang que penja del peix d’argila, mentre una llàgrima cega la llum dels ulls. En la làmina d’horitzó deseperada, un gris de dents flota en la infinitud d’un lladruc. Aviat vindran els cascos de la inclemència i la ruptura dels records. Ací la soledat és un paisatge d’urgències.

.
Poema d’ANDRÉ CRUCHAGA traduït en català per PERE BESSÓ

PAISAJE DE URGENCIAS

Entre la piedra árida de intemperie, escucho la música del agua y me hundo en ese camino abrasador. Un abanico de recuerdos húmedos arde en mis sienes, un ápice de sueño se aploma en lo efímero: supongo que ya me he vuelto indemne a este latido de sangre ineludible. Lautréamont muerde esa gota de sangre que cuelga del pez de arcilla, mientras una lágrima opaca la luz de los ojos. En la lámina de horizonte desesperada, un gris de dientes flota en el sinfín de un ladrido. Pronto vendrán los cascos de la inclemencia y la ruptura de los recuerdos. Aquí la soledad es un paisaje de urgencias.

.
Del libro: Firmamento antiguo, 2020.

©André Cruchaga