VIATGE A LA REDONA

Imagen FB de Pere Bessó

VIATGE A LA REDONA

A l’ull del que resta, la pluja d’un viatge cap a dins.
Entrar o eixir des de la porta de la impaciència,
mossegar la indiferència, donar-li un puntelló a l’abisme del més enllà,
potser a la consciència, als records que contagien l’esperança,
a la pluja que ens dóna un destí líquid.
És bonic baixar cada dia al pou de les teues randes i llepar l’aire
que és dins, inclinat en la claredat dels teus porus.
Òbric la porta fins a veure el sens fi.
És difícil no encegar-me davant de l’orquídia de lluna del sucre
vessat: la sorpresa és com una sola moneda per al pobre.
.
Poema d’ANDRÉ CRUCHAGA traduït en català per PERE BESSÓ

VIAJE A LA REDONDA

En el ojo de lo que permanece, la lluvia de un viaje hacia adentro.
Entrar o salir desde la puerta de la impaciencia,
morder la indiferencia, darle un puntapié al abismo del más allá,
quizás a la conciencia, a los recuerdos que contagian la esperanza,
a la lluvia que nos da un destino líquido.
Es lindo bajar cada día al pozo de tus encajes y lamer el aire
que está dentro, inclinado en la claridad de tus poros.
Abro la puerta hasta ver el sinfín.
Es difícil no cegarme frente a la orquídea de luna del azúcar
derramado: el asombro es como una sola moneda para el pobre.
.
Del libro: Precariedades, 2020

©André Cruchaga