miércoles, 16 de octubre de 2019

SOTA LES ESTÀTUES DEL PEDESTAL

Imagen FB de Pere Bessó






SOTA LES ESTÀTUES DEL PEDESTAL




Sota les estàtues del pedestal daurat de la quinta essència, la taca del vent en el seu remolí de mar: pengen ací els somnis de la foscor de les branques frenètiques de l’ofec. Al voltant, les flassades esqueixades i l’ocell de sequera enmig dels ulls que moren de música. Jure que el fruit verd es fa aigua en la meua boca amb el seu violí de peixos enrunats.
.
Poema d’ANDRÉ CRUCHAGA traduït en català per PERE BESSÓ





BAJO LAS ESTATUAS DEL PEDESTAL




Bajo las estatuas del pedestal dorado de la quintaesencia, la mancha del viento en su torbellino de mar: cuelgan ahí, los sueños de la oscuridad de las ramas frenéticas del ahogo. Alrededor, las cobijas agrietadas y el pájaro de sequía en medio de los ojos que mueren de música. Juro que el fruto verde se hace agua en mi boca con su violín de peces derrumbados.
.
Del libro: “Metáfora del desequilibrio”, 2019
©André Cruchaga

No hay comentarios: