domingo, 13 de octubre de 2019

SIMPLEMENT, TOT FOU DESHORA

Imagen FB de Pere Bessó





SIMPLEMENT, TOT FOU DESHORA




Tell me, tell me that your sweet love hasn't died
Give me, give me one more chance
To keep you satisfied, satisfied
Little things I should said and done
I just never took the time
B.B. King




Simplement tot fou deshora o mordassa la soledat definitiva de la teua boca. En un moment la fugida i la música de pedra al pit, la tebiesa del desig sotmesa a les intempèries. Ací, darrere de la disfressa, la fogata d’un acordió impredicible, la campana atònita de la dansa de l’hivern, els teus pits finalment per a la meua primerenca mort. Mai no sabí del país verd dels somnis, llevat del soroll que deixen els ecos com una agulla de cap en l’agonia del cos. (Tot just, ara, la gola es nega a morir: des de l’eternitat, el mite de l’ombra penjant d’una finestra d’ocells cecs.)
.
Poema d’ANDRÉ CRUCHAGA traduït en català per PERE BESSÓ




SIMPLEMENTE, TODO FUE DESHORA




Tell me, tell me that your sweet love hasn't died
Give me, give me one more chance
To keep you satisfied, satisfied
Little things I should said and done
I just never took the time
B.B. King




Simplemente todo fue deshora o mordaza la soledad definitiva de tu boca. En un momento la huida y la música de piedra en el pecho, la tibieza del deseo sometida a las intemperies. Ahí, detrás del disfraz, la fogata de un acordeón impredecible, la campana atónita de la danza del invierno, tus pechos en fin para mi temprana muerte. Nunca supe del país verde de los sueños, salvo del ruido que dejan los ecos como un alfiler en la agonía del cuerpo. (Justo, ahora, la garganta se niega a morir: desde la eternidad, el mito de la sombra colgando de una ventana de pájaros ciegos.)
.
Del libro: Metáfora del desequilibrio”, 2019
©André Cruchaga

No hay comentarios: