miércoles, 4 de septiembre de 2019

TOT I QUE AMB TOT L’ALÉ

Imagen FB de Pere Bessó






TOT I QUE AMB TOT L’ALÉ




… en mi sangre
llora la historia de mi tiempo!
Mihaï Beniuc




Tot i que amb tot l’alé de la teua boca núbil no deixe de morir: em creixes com una febre o com el país de sospitoses convulsions sempre caic en vós amb la intensitat del caos a vegades sord d’ànsies i cec de tacte fosc com un tren que mugeix a deshores de la nit.
.
 Poema d’ANDRÉ CRUCHAGA traduït en català per PERE BESSÓ




AUN CON TODO EL ALIENTO




… en mi sangre
llora la historia de mi tiempo!
Mihaï Beniuc




Aun con todo el aliento de tu boca núbil no dejo de morir: me crecés como una fiebre o como el país de sospechosas convulsiones siempre caigo en vos con la intensidad del caos a veces sordo de ansias y ciego de tacto oscuro tal un tren que muge a deshoras de la noche.

Del libro: “Metáfora del desequilibrio”, 2019
©André Cruchaga

No hay comentarios: