sábado, 14 de septiembre de 2019

I PEL QUE SEMBLA EL VENT ESBORRA

Imagen FB de Pere Bessó





I PEL QUE SEMBLA EL VENT ESBORRA




I pel que sembla el vent esborra el forrellat dels cresols mentre el dard de pedra es dispersa en la pell damunt del crit apegalós de les abelles aquell peix mort del sospir enmig del monyó de xiprers insalvables busca els rentamans cremats del cerç (en l’insomni del coàgul un bordell representa el son.)
.
Poema d’ANDRÉ CRUCHAGA traduït en català per PERE BESSÓ





Y AL PARECER EL VIENTO BORRA




Y al parecer el viento borra el cerrojo de los candiles mientras el dardo de piedra se dispersa en la piel sobre el grito pegajoso de las abejas aquel pez muerto del suspiro en medio del muñón de cipreses insalvables busca los lavamanos quemados del cierzo (en el insomnio del coágulo un burdel representa el sueño.)
.
Del libro: “Metáfora del desequilibrio”, 2019
©André Cruchaga


No hay comentarios: