jueves, 29 de agosto de 2019

UN OCELL ABDICA EN LA BRANCA

Imagen FB de Pere Bessó





UN OCELL ABDICA EN LA BRANCA




Un ocell abdica en la branca de fum del més enllà amb la cremadura damunt de les seues ales (a l’ull de la seua innocència la llengua del vent el fa sagnar fins al punt d’ensopegar amb la bellesa de pedra de l’engonal.)
.
Poema d’ANDRÉ CRUCHAGA traduït en català per PERE BESSÓ





UN PÁJARO ABDICA EN LA RAMA




Un pájaro abdica en la rama de humo del más allá con la quemadura a cuestas de sus alas (en el ojo de su inocencia la lengua del viento lo hace sangrar al punto de tropezar con la belleza de piedra de las ingles.)
.
Del libro: “Metáfora del desequilibrio”, 2019
©André Cruchaga

No hay comentarios: