PER SI DE CAS EL VENT

Imagen FB de Pere Bessó

PER SI DE CAS EL VENT

Per si de cas el vent enmig d'un cosset de fullaraca la saliva dels cementiris clandestins pertot el salpasser ebri d’un núvol mentre copulen les degradacions del temps a estones volem purificar els jardins finits o l’escama rosegada de la primavera però ja els genolls han acumulat prou callositat i tot just és visible l’horitzó en el cossí de les ulleres de l’ocell dels braços només resta el foc profètic del lletreig (pense en aquella nit que negà els cossos de sospirs ací les meues mans esteses en la teua cara per besar l’esperança ací les nostres existències confiades al bes.)

.
Poema d’ANDRÉ CRUCHAGA traduït en català per PERE BESSÓ

POR SI ACASO EL VIENTO

Por si acaso el viento en medio de un corpiño de hojarasca la saliva de los cementerios clandestinos por doquier el hisopo ebrio de una nube mientras copulan las degradaciones del tiempo a ratos queremos purificar los jardines fenecidos o la escama roída de la primavera pero ya las rodillas han acumulado suficiente callosidad y apenas es visible el horizonte en el cuenco de las ojeras del pájaro de los brazos sólo queda el fuego profético del deletreo (pienso en aquella noche que anegó los cuerpos de suspiros ahí mis manos extendidas en tu cara para besar la esperanza ahí nuestras existencias confiadas al beso.)

.
Del libro: Metáfora del desequilibrio”, 2019

©André Cruchaga