Imagen FB de Pere Bessó
AVANCE EN EL QUE RETORNA
Como si nada hubiese
ocurrido, haría
la cuenta de que vengo todavía.
César Vallejo
la cuenta de que vengo todavía.
César Vallejo
De vegades un avança retrocedint les
distàncies: ahir és hui, encara que la llum siga un desencontre fortuït. La
marxa és un desvari de força tirànica, vinc encara de la foguera sense cap
matemàtica. Una guitarra de pedra llisca en el crepuscle: encara espere que
passe la tinta del cactus i la seua batalla, la costura del meu costat en el
teu, el diluvi que furgue en els nostres extrems el seu no-res devorant a
mossos. Després, com si no-res, que la despulla siga l’altra intempèrie de
l’instant. O la tendresa d’un taüt oblidat.
.
Poema d’ANDRÉ CRUCHAGA traduït en català per PERE BESSÓ
AVANZO EN LO QUE RETORNA
Como si nada hubiese ocurrido,
haría
la cuenta de que vengo todavía.
César Vallejo
la cuenta de que vengo todavía.
César Vallejo
A veces uno avanza retrocediendo las
distancias: ayer es hoy aunque la luz sea un desencuentro fortuito. La marcha
es un desvarío de fuerza tiránica, vengo todavía de la fogata sin ninguna
matemática. Una guitarra de piedra se desliza en el crepúsculo: todavía espero
que suceda, la tinta del cactus y su batalla, la costura de mi costado en el
tuyo, el diluvio que escarbe en nuestros extremos su nada devorante a mordidas.
Después, como si nada, que el despojo sea, la otra intemperie del instante. O
la ternura de un ataúd olvidado.
.
Del libro “Vallejo dream”, 2019
Del libro “Vallejo dream”, 2019
©André Cruchaga
No hay comentarios:
Publicar un comentario