sábado, 9 de febrero de 2019

AGRE MOLL

Imagen FB de Pere Bessó





AGRE MOLL




Tot l’absurd cau damunt com el país en què vivim.
És agra la geografia de la boca i el moll de la nit.
Defallesc damunt del coixí tetelque de la neurosi; em canse
de la mateixa flassada, de la finor del xiprer eclipsat,
de tant rostre corcat per la ansietat i els excessos,
del mateix desert buit de la boca,
dels dimonis que em persegueixen fins i tot en les perruqueries,
en els trens de la tomba interior de les meues vacil·lacions.

Dubte de la dolçor de qui espera totes les nits l’alegria:
mai no arriba la festa.
No el gran ritual de grimpar el turó de manera despietada.
No aquella dona violeta lliurada a les golfes.

Sempre la bogeria com la nit, immobles.
A la llinda de l’àngelus, els que passen, els que van a l’ombra
del record. (Brunzeixen els femers a la meua esquena.) 
.
. Poema d’ANDRÉ CRUCHAGA traduït en català per PERE BESSÓ




AGRIO MUELLE




Todo el absurdo cae encima como el país en el que vivimos.
Es agria la geografía de la boca y el muelle de la noche.
Desfallezco sobre la almohada tetelque de la neurosis; me canso
de la misma cobija, de la finura del ciprés eclipsado,
de tanto rostro carcomido por la ansiedad y los excesos,
del mismo desierto hueco de la boca,
de los demonios que me persiguen aun en las peluquerías,
en los trenes de la tumba interior de mis vacilaciones.

Dudo de la dulzura de quien espera todas las noches la alegría:
Nunca llega la fiesta.
No el gran ritual de trepar la colina de manera despiadada.
No aquella mujer violeta entregada en el desván.

Siempre la locura como la noche, inmuebles enajenados.
En el dintel del ángelus, los que pasan, los que van a la sombra
del recuerdo. (Zumban los muladares a mi espalda.)
.
Del libro “Vallejo dream” 2019
©André Cruchaga

No hay comentarios: