jueves, 10 de enero de 2019

LIMPIDESA IMPURA

Imagen FB de Pere Bessó





LIMPIDESA IMPURA




Resulta tediosa la impuresa neta de les andanes, el pols famèlic de la fullaraca idèntic a tots aquests anys de sabates dubtoses. Des dels carrers i parets cegues, les ombres furibundes del difús. Cada gest respon a una voluntat estranya, semblant a la llum inútil de les enfiladisses. Ningú no acaba d’entendre aquesta cruïlla i l’ebriesa derruïda dels resquills als ràfecs. La transparència és la disfressa de l’inhòspit, no menys asfixiant que l’úter de la caverna o el cristall negat de febres. (Suplantada la limpidesa, ens resta la fundació dels colps, i aquest camí sempre cec de les coixeses. El cos, al capdavall, mor i no requereix cap miracle per a ser temps pregon.) 

Poema d’ANDRÉ CRUCHAGA traduït en català per PERE BESSÓ




LIMPIDEZ IMPURA




Resulta tediosa la impureza limpia de los andenes, el pulso famélico de la hojarasca idéntico a todos estos años de dudosos zapatos. Desde las calles y paredes ciegas, las sombras furibundas de lo difuso. Cada gesto responde a una voluntad extraña, al igual que la luz inútil de las enredaderas. Nadie acaba de entender este cruce de caminos y la derruida ebriedad de las esquirlas en los aleros. La transparencia es el disfraz de lo inhóspito, no menos asfixiante que el útero de la caverna, o el cristal anegado de fiebres. (Suplantada la limpidez, nos queda la fundación de los golpes, y ese siempre camino ciego de las cojeras. El cuerpo, al final, muere y no requiere de ningún milagro para ser hondo tiempo.)
.
Del libro “Paradise road”, 2019
©André Cruchaga

No hay comentarios: