miércoles, 10 de octubre de 2018

MARXA IMMÒBIL

Imagen FB de Pere Bessó





MARXA IMMÒBIL




Des del riu que transcorre immòbil, els incendis suspesos entre les mans i aquella mena d’intimitat embriagada enmig d’un cel advers d’ocells. La nit que flameja és només una altra ombra on se reescriuen els talussos de l’alé. En bescanvi dels meus somnis, el desordre de la fullaraca, la muda intempèrie dels claus. (En la memòria nua naixen violes lívides, suspeses en els cellers dels ulls. Amortallades pel buit que propicien els freds més adustos.)

Avantatjada la ventada de la posteritat, el món en l’ensopegada de les paraules, el colp de la vella pluja dels fèretres, l’aguait extrem de l’abisme.

Al tall dels noms que gotegen, compte les llunyanies i tot el que es refusa a ser porta. —Un dia ja no hi serem, però en l’altra riba, de segur que hi haurà silencis i també assassins a sou irrompent en la casa.

Poema d’ANDRÉ CRUCHAGA traduït en català per PERE BESSÓ





MARCHA INMÓVIL




Desde el río que transcurre inmóvil, los incendios suspendidos entre las manos y aquella suerte de intimidad embriagada entre un cielo adverso de pájaros. La noche que llamea, es sólo otra sombra donde se reescriben los taludes del aliento. A cambio de mis sueños, el desorden de la hojarasca, la muda intemperie de los clavos. (En la memoria desnuda, nacen alhelíes cárdenos, suspendidos en las bodegas de los ojos. Amortajados por el vacío que propician los fríos más adustos.)

Aventajado el ventarrón de la posteridad, el mundo en el traspié de las palabras, el golpe de la vieja lluvia de los féretros, el acecho extremo del abismo.

Al filo de los nombres que gotean, cuento las lejanías y todo lo que se rehúsa a ser puerta. —Un día ya no seremos, pero en la otra orilla, de seguro habrá silencios y también asesinos a sueldo irrumpiendo en la casa.

Del libro: “Antípodas del espejo”, 2018
©André Cruchaga

No hay comentarios: