Imagen cogida de Pinterest
VORA DELS ULLS
A
la vora d’on s’excava l’abisme, hom adverteix de sobte les possibilitats de
l’insomni. El nostre món té el seu costat de granit i rosada de ferotges
inferns. La veritat és que ja ens ha tatuat o deshabitat la gola.
—Només
ens resta la sendera discursiva de la son; i, si de cas, un tròpic amb les
venes trencades. I el galop del sexe entre les ruïnes del meu quadern gotejant
en la seua vasta redempció.
La
història s’esdevé així enmig de la meua requincalla. (Sense dubte tot és un desbaratament consumint el magatzematge de tinta
del vent.)
Poema d’ANDRÉ CRUCHAGA traduït en català per PERE BESSÓ
Poema d’ANDRÉ CRUCHAGA traduït en català per PERE BESSÓ
ORILLA DE LOS OJOS
A
la orilla donde se cava el abismo, uno advierte de golpe las posibilidades del
insomnio. Nuestro mundo tiene su lado de granito y escarcha de fieros
infiernos.
Lo cierto es que ya nos ha tatuado, o deshabitado la garganta.
—Sólo
nos queda el sendero discursivo del sueño; y si acaso, un trópico con las venas
rotas. Y el galope del sexo entre las ruinas de mi cuaderno goteando en su
vasta redención.
La
historia sucede así entre mis tiliches. (Sin
duda todo es un dequicio consumiendo el almacén de tinta del viento.)
De “Poemas del descreimiento, 2018.
© André Cruchaga
No hay comentarios:
Publicar un comentario