viernes, 27 de abril de 2018

ULLS DE SOLEDAT

Imagen cogida del FB de Pere Bessó






ULLS DE SOLEDAT




Ja es fa fosc de bell nou i el silenci m’acull en la seua pell arrencada al temps.

—Mai no eixí dels ulls trencats de la soledat. Mai de l’albir desitjat en la meua gola.

(Només fou mirar mullant-se els meus braços. Només fou veu llunyana la paraula inacabada a la finestra.)

—Ho sé —em diu el coneixement dels meus ulls— enmig de tantes vigílies, tancada l’ombra perseguida.

Poema d’ANDRÉ CRUCHAGA traduït en català per PERE BESSÓ




OJOS DE SOLEDAD




Ya anochece otra vez y el silencio me acoge entre su piel arrancada al tiempo.

—Nunca salí de los ojos rotos de la soledad. Nunca del albedrío deseado en mi garganta.

(Fue sólo mirar mojándose mis brazos. Fue sólo voz lejana la palabra inacabada en la ventana.)

—Lo sé, —me dice el conocimiento de mis ojos—, en medio de tantas vigilias, cerrada la sombra perseguida.

De “Poemas del descreimiento”, 2018.
© André Cruchaga

No hay comentarios: