martes, 30 de septiembre de 2014

OBJECTES GROCS

Imagen cogida de la red




OBJECTES GROCS




La llum feixuga sobre el pelatge dels pòmuls cobreix els ulls roigs dels corbs.
Al mig del tràngol els orificis que fa la pluja en la consciència: al voltant,
aquest món de manegades incertes, d’objectes mesquins com la fullaraca 
que aventa la història en el zenit de la llengua.
Allà, el part innecessari dels egos, els amos astrals dels espills,
la imatge espectral de la vella porta de la comèdia.
Només em resta a flor de pell el nom d’algunes finestres, 
la realitat que lladruga amb el seu sexe de cuc putrefacte, el soroll, el temps,
els assassins, —tu, en el tràfec degollat de llençols.
(Un día no serem, per cert, el camú encobert del bulliment, ni la carnesseria celestial dels escapularis. El meu ofici és descaminar els dits en les seues onades
del titubeig esborifat de la fossa.)

En el principi de l’aglomeració, les nits immundes de la matèria.
Entre l’embolic d’objectes, l’atri miserable dels gira-sols en les meues ninetes.
Eterns de llànties grogues, davallen a la seua morada els àngels…

“Objectes grocs” [‘Objetos amarillos’] d’ANDRÉ CRUCHAGA traduït en català per PERE BESSÓ




OBJETOS AMARILLOS




La luz torpe sobre el pelaje de los pómulos cubre los ojos rojos de los cuervos.
A medio trance los orificios que hace la lluvia en la conciencia: alrededor,
este mundo de inciertos amaños, de objetos rastreros como la hojarasca 
que avienta la historia en el cenit de la lengua.
Allá, el parto innecesario de los egos, los dueños astrales de los espejos,
la imagen espectral de la vieja puerta de la comedia.
Solo me queda a flor de piel el nombre de algunas ventanas, 
la realidad que ladra con su sexo de gusano putrefacto, el ruido, el tiempo,
los asesinos, —vos, en el tráfico degollado de sábanas.
(Un día no seremos, por cierto, el camino enmascarado del hervor, ni la carnicería
celestial de los escapularios. Mi oficio es desandar los dedos en el oleaje
del titubeo erizado de la fosa.)

En el principio de la aglomeración, las noches inmundas de la materia.
Entre la maraña de objetos, el atrio miserable de los girasoles en mis pupilas.
Eternos de lámparas amarillas, descienden a su morada los ángeles…
Barataria, 25.IX.2014

No hay comentarios: